RESTAURACIÓ DE LA PINTURA.

PROCÉS DE CONSERVACIÓ-RESTAURACIÓ

Pintura abans de la restauració

Pintura després de la restauració

1. Neteja superficial de la capa pictòrica.

Primer es fa una neteja mecànica tant del revers com de l’anvers per treure la pols superficial. Usem una paletina suau i un aspirador.

Amb calor, white spirit i bisturí hem tret les gotes i esquitxos de cera que cobrien i tacaven tota la pintura.

Eliminant una gran esquitxada de cera amb l'ajuda del bisturí.

2. Neteja química de la capa pictòrica.

Neteja química per retirar la una brutor de natura greixosa que ocultava els colors i detalls del quadre. Hem usat un gel de dissolvents de base aquosa (prèviament hem fet proves de solubilitat i el test de Cremonesi).

Procés de neteja.

3. Aplanat de la pintura.

S’ha d'humitejar lleugerament el revers de la pintura per llavors cobrir-la amb paper secant i deixar-la sota pesos. El temps depèn de com procedeix l’aplanat.

Aplanat amb calor

En algunes zones la capa pictòrica presentava crestes, amb el planxat de la superfície aquestes tornen al seu lloc.

4. Empaperat de la capa pictòrica.

Hem cobert l’anvers amb paper japonès i coletta per tal de donar a l’obra una major elasticitat (estava molt reseca i rígida). Aquesta operació també és necessària i útil en les fases següents; l’aplanat amb calor i la col·locació de bandes perimetrals, ja que protegeix la capa pictòrica.

En aquesta imatge es pot veure part del quadre ja empaperat (part esquerra) en que es veu la imatge pràcticament com si no tingés res a damunt; i la part del paper que encara no està banyat per la coletta.

Aplicació de la coletta en l'empaperat

                                

5. Aplanat amb calor.

En algunes zones la capa pictòrica presentava crestes, amb el planxat de la superfície aquestes tornen al seu lloc. La temperatura de la superficie de la pintura es mesura amb un termòmetre làser.

5. Bandes perimetrals.

La pintura estava clavada amb gavarrots al retaule, i aquest no és un sistema adequat per conservar les obres. Les pintures sobre tela necessiten estar ben tensades en un bastidor. Per tal de poder col·locar i tensar l’obra en un nou bastidor necessitem afegir tela als quatre costats. Serà en aquesta nova tela de lli on possarem les grapes, del contrari hauríem de fer-ho sobre l’obra original.

Les bandes necessiten una preparació: han de ser de lli, ben rectes i es fan coincidir amb la trama i l’ordit de la tela original. Les puntes s’han de desfilar per evitar tensions i marques en l’original. S’encolen amb Beva Film, un adhesiu termofusible a baixa temperatura i fàcilment reversible.

Detall de les bades preparades abans
d'adherir-les a la tela original.

Durant el procés de col·locació de les bandes
perimetrals amb l'ajuda de la planxa per a que
 l'adhesiu s'activi amb la calentor i
s'adhereixi tot de manera uniforme.



 

6. Reparació de forats. Els petits forats de la tela, de pocs mil·límetres de diàmetre, s’han tapat amb una bolleta de fibres de lli desfibrades i Acril33 al 5%.

Bolleta de fibres de lli per tapar el forat

 7. Clavat al nou bastidor. S’ha col·locat la tela en un nou bastidor mòbil i expansible. Aquest nou suport es deu a que de moment no es col·locarà en el retaule, sinó en una capella de l’església. Si algun dia es restaura el retaule sencer i les pintures tornen a ell s’haurà de pensar un nou sistema de presentació.

8. Desempaperat. Consisteix en treure el paper que ens ha servit per Amb aigua calenta i esponja natural.

9. Primer envernissat de protecció. És necessari per "aïllar" l'original de les següents fases, per "separar-lo" de les nostres intervencios. Així si en un futur es volem eliminar el que nosaltres tot resulta més senzill i l'obra corre menys riscs de sofrir alteracions.  Hem usat vernís satinat amb protector UV Lefranc&Bourgeois aplicat amb paletina. S’ha diluït lleugerament amb white spirit per facilitar-ne la seva aplicació. 

10. Estucat. Amb cola de conill al 8% amb guix de Bolònia. Hem tenyit l’estuc per que no fos tan blanc amb pigments en pols. Aquest estuc és el tradicional i l’usat pels artistes de l’època, és més adient que els estucs comercials.

  
11. Segon envernissat de protecció. Igual que el primer.

12. Reintegració cromàtica. És la fase en la que posem color allà on falta, per tal d'aconseguir una lectura estètica acceptable de l'obra. Per els materials han de ser reversibles, per això no s'usa mai pintura a l'oli (amb el temps s'endureix molt i és difícil d'eliminar) Ho hem fet amb pigments en pols i vernis de retoc Talens.

13. Envernissat final. Vernis en spray mat Talens.

14. Protecció del revers. Per protegir l'obra de pols i humitat l'hem cobert per darrera amb Tyvek, un teixit no teixit transpirable i inert. 

Protecció del revers.