En aquest bloc podreu veure el procés de conservació-restauració de l'escultura principal i un dels quadres del Retaule de Sant Josep de la parròquia de Son Servera. La intervenció s'ha fet durant el mes de març 2014 i ara podeu veure els resultats a l'església.
Les restauradores (Marga Massanet i Cecía Servera) vos convidam a participar en el projecte comentant, difonguent en les xarxes socials i compartint amb qui volgueu.

diumenge, 23 de març de 2014

RESTAURACIÓ DE LA PINTURA.



PROCÉS DE CONSERVACIÓ-RESTAURACIÓ

Pintura abans de la restauració
Pintura després de la restauració


1. Neteja superficial de la capa pictòrica.
Primer es fa una neteja mecànica tant del revers com de l’anvers per treure la pols superficial. Usem una paletina suau i un aspirador.
Amb calor, white spirit i bisturí hem tret les gotes i esquitxos de cera que cobrien i tacaven tota la pintura.

Eliminant una gran esquitxada de cera amb l'ajuda del bisturí.

2. Neteja química de la capa pictòrica.
Neteja química per retirar la una brutor de natura greixosa que ocultava els colors i detalls del quadre. Hem usat un gel de dissolvents de base aquosa (prèviament hem fet proves de solubilitat i el test de Cremonesi).

Procés de neteja.
3. Aplanat de la pintura.
S’ha d'humitejar lleugerament el revers de la pintura per llavors cobrir-la amb paper secant i deixar-la sota pesos. El temps depèn de com procedeix l’aplanat.
Aplanat amb calor
En algunes zones la capa pictòrica presentava crestes, amb el planxat de la superfície aquestes tornen al seu lloc.

4. Empaperat de la capa pictòrica.
Hem cobert l’anvers amb paper japonès i coletta per tal de donar a l’obra una major elasticitat (estava molt reseca i rígida). Aquesta operació també és necessària i útil en les fases següents; l’aplanat amb calor i la col·locació de bandes perimetrals, ja que protegeix la capa pictòrica.

En aquesta imatge es pot veure part del quadre ja empaperat (part esquerra) en que es veu la imatge pràcticament com si no tingés res a damunt; i la part del paper que encara no està banyat per la coletta.

Aplicació de la coletta en l'empaperat
                                
5. Aplanat amb calor.
En algunes zones la capa pictòrica presentava crestes, amb el planxat de la superfície aquestes tornen al seu lloc. La temperatura de la superficie de la pintura es mesura amb un termòmetre làser.



5. Bandes perimetrals.
La pintura estava clavada amb gavarrots al retaule, i aquest no és un sistema adequat per conservar les obres. Les pintures sobre tela necessiten estar ben tensades en un bastidor. Per tal de poder col·locar i tensar l’obra en un nou bastidor necessitem afegir tela als quatre costats. Serà en aquesta nova tela de lli on possarem les grapes, del contrari hauríem de fer-ho sobre l’obra original.
Les bandes necessiten una preparació: han de ser de lli, ben rectes i es fan coincidir amb la trama i l’ordit de la tela original. Les puntes s’han de desfilar per evitar tensions i marques en l’original. S’encolen amb Beva Film, un adhesiu termofusible a baixa temperatura i fàcilment reversible.


Detall de les bades preparades abans
d'adherir-les a la tela original.
Durant el procés de col·locació de les bandes
perimetrals amb l'ajuda de la planxa per a que
 l'adhesiu s'activi amb la calentor i
s'adhereixi tot de manera uniforme.




 


















6. Reparació de forats. Els petits forats de la tela, de pocs mil·límetres de diàmetre, s’han tapat amb una bolleta de fibres de lli desfibrades i Acril33 al 5%.

Bolleta de fibres de lli per tapar el forat

 7. Clavat al nou bastidor. S’ha col·locat la tela en un nou bastidor mòbil i expansible. Aquest nou suport es deu a que de moment no es col·locarà en el retaule, sinó en una capella de l’església. Si algun dia es restaura el retaule sencer i les pintures tornen a ell s’haurà de pensar un nou sistema de presentació.


8. Desempaperat. Consisteix en treure el paper que ens ha servit per Amb aigua calenta i esponja natural.


9. Primer envernissat de protecció. És necessari per "aïllar" l'original de les següents fases, per "separar-lo" de les nostres intervencios. Així si en un futur es volem eliminar el que nosaltres tot resulta més senzill i l'obra corre menys riscs de sofrir alteracions.  Hem usat vernís satinat amb protector UV Lefranc&Bourgeois aplicat amb paletina. S’ha diluït lleugerament amb white spirit per facilitar-ne la seva aplicació. 

10. Estucat. Amb cola de conill al 8% amb guix de Bolònia. Hem tenyit l’estuc per que no fos tan blanc amb pigments en pols. Aquest estuc és el tradicional i l’usat pels artistes de l’època, és més adient que els estucs comercials.
  
11. Segon envernissat de protecció. Igual que el primer.


12. Reintegració cromàtica. És la fase en la que posem color allà on falta, per tal d'aconseguir una lectura estètica acceptable de l'obra. Per els materials han de ser reversibles, per això no s'usa mai pintura a l'oli (amb el temps s'endureix molt i és difícil d'eliminar) Ho hem fet amb pigments en pols i vernis de retoc Talens.

13. Envernissat final. Vernis en spray mat Talens.

14. Protecció del revers. Per protegir l'obra de pols i humitat l'hem cobert per darrera amb Tyvek, un teixit no teixit transpirable i inert. 

Protecció del revers.

diumenge, 16 de març de 2014

LA NOSTRA RESTAURACIÓ ALS MITJANS DE COMUNICACIÓ

Des de que vàrem començar la restauració del Sant Josep els mitjans de comunicació locals i illencs s'han interessat i han fet ressò de la nostra tasca. Estam molt agraïdes per l'ajuda que això suposa per nosaltres, ja que així podem donar a conèixer a més gent el que fem. Si bé, normalment, tothom aprecia la conservació del patrimoni, moltes vegades no se sap que una peça es restaura fins que ja està la feina feta. Nosaltres hem tengut la sort de tenir una petita repercussió durant la restauració i això fa que el nostre objectiu de difondre les primeres passes d'aquest projecte i la intenció de continuar restaurant peces d'aquest retaule en un futur sigui una mica més fàcil. 

Aquí vos deixam el recull de referències que ens han fet. Si surt alguna cosa més l'afegirem a aquest post. 


Diario de Mallorca, 27 de febrer. 
Diario de Mallorca, 12 de març.
CALA MILLOR 7. Sortim a l'edició digital i en paper.




















Vídeo inserit a http://tvserverina.com/la-restauracio-de-sant-josep/


dissabte, 15 de març de 2014

ENLLUERNADES.

La peanya de l'escultura, que des de feia dies ens miràvem amb desconfiança resulta que ens està donant una gran satisfacció!

Aquesta part de l'obra ha suposat un gran repte, perquè havia sofert moltes alteracions i intervencions al llarg del temps, durant el qual s'havien anat superposant diferents capes i materials. Tot aquests estrats havien convertit la peanya en un trencaclosques difícil de resoldre: Que és aquesta capa? De que està feta? És original? La deixem? L’eliminem? I quan tot pareixia clar......descobríem un nou estrat.

Amb paciència, dies d’observació amb i sense microscopi, hipòtesis variades, etc vàrem arribar a una conclusió per tal de poder continuar amb la restauració.

La motllura de fulles que ara veieu daurada estava coberta d’una resina colorada i repintada amb purpurines ara envellides, obscures i molt dures. Per eliminar-les hem estovat amb dissolvents els estrats i hem fet la resta treballant delicadament amb bisturí.

La part llisa de la peanya està composta ni més ni menys que de 8 capes, i han estat les tres últimes les més problemàtiques. Finalment hem tret amb bisturí el repintat verd per recuperar el platejat original (una mica fet malbé, ennegrit i desgastat). El platejat estava cobert d’un vernís colorat que no ha estat possible conservar perquè estava molt adherit al repintat que hem hagut d'eliminar.

Així doncs la peanya, coberta de purpurina i repintats obscurs, opacs i envellits, ha recuperat de nou el seu daurat i platejat originals, uns materials nobles i preuats que ens enlluernen de nou.


Eliminació de repintats i purpurines amb bisturí (i paciència).

Neteja dels daurats; la meitat dreta ha recuperat notablement la seva lluentor.


Eliminació de repintats (capa groga) per recuperar el platejat. 






dilluns, 10 de març de 2014


LES ANÀLISIS FÍSICO-QUÍMIQUES

Els restauradors abans de començar a fer feina necessitem estudiar molt bé la peça. Hem de determinar per exemple, quins són els materials emprats, les tècniques artístiques o el sistema constructiu. A més hem d'observar les degradacions, determinar les causes i establir la gravetat i extensió de les mateixes.
Aquest pas és important per poder fer una proposta d’intervenció a mida de la peça, que s’ajusti a les seves necessitats específiques, perquè cada obra és única. Amb la informació recollida podrem fer una restauració crítica i conscient.

Per a que l’examen sigui el més detallat i complet possible fem ús d’una sèrie de recursos com la llum ultraviolada (UV), els raigs infrarojos (IR), les estratigrafies (mostres del material al microscopi), els raigs X, la llum rasant, etc. Amb cada una d’aquestes tècniques podem veure aspectes diferents de l’obra (antics repintats, dibuixos amagats, correccions de l'artista, sistemes de muntatge, etc), cosa que ens aporta una gran varietat d'informació.

Fent clic en aquest enllaç podreu veure una obra analitzada amb múltiples tècniques. Els resultats són sorprenents! Museo Thyssen-Bornemisza 


Nosaltres hem observat les obres amb llum UV i llum rasant; mireu el resultat: 

Llum rasant: Es veuen les irregularitats de la tela, les deformacions o els elements que es depositen damunt la superfície com pols o esquitxos de cera.
Fotografía macro amb llum rasant: pols i gotes de cera per tota la superfície.

Mà del Sant vista amb llum natural







Amb la llum UV podem veure repintats i la presència de varis materials, perquè cada un d'ells té una fluorescència diferent sota aquesta llum. 


Es veuen els diferents estrats i materials de l'obra. Mostra de la policromia i el daurat del vestit de Sant Josep.


 Una llacuna de la capa pictòrica en la policromia rosada del cos de l'Infant.

































divendres, 7 de març de 2014

NETEJA DE LA CAPA PICTÒRICA I ELS DAURATS.

Les carnacions de Sant Josep i Jesús Infant presenten un estrat de brutícia molt adherida i dura de la qual es desconeix la composició. Aquesta capa no deixa apreciar els colors ni la dimensió estètica de l’obra, per això decidim eliminar-la.

En els daurats hi ha un vernís vermellós aplicat de manera molt poc homogènia. Aquest vernís és mat i oculta la lluentor natural del daurat. Com que es tracta d’un element posterior a l’original i altera la lectura de l’obra hem decidir retirar-lo.

Abans de començar la neteja els restauradors fem el nomenat “Test de Cremonesi”, consistent en l’ús de tres dissolvents (ligroina, acetona i etanol) en 24 combinacions, i útil per dissoldre vernissos resinosos. Les mescles van de la més “lleugera” a la més “forta”.   
Si aquest test no funciona vol dir que no ens trobem davant un vernís i es fan altres proves amb sistemes aquosos i emulsions (potenciats amb tensioactius, àcids o bases lleugers, etc).  

El test ha funcionat en el daurat i les emulsions en les carnacions.

Tots aquests líquids usats en la neteja els “gelifiquem”, es a dir, els mesclem amb un producte que els fa tornar espessos, com gels, i els apliquem damunt un paper japonès. D’aquesta manera controlem millor l’acció del dissolvent sobre l’objecte i gràcies al paper resulta més fàcil retirar qualsevol resta, que esbandim amb cura, de lo contrari podria continuar la seva acció de neteja fent malbé la peça.


Mesurem el ph de tots el productes, que ha de situar-se entre 3 i 9  (en una escala de 14), de lo contrari podria resultar perillós per l’obra.

Neteja de la capa pictòrica.

Neteja de la capa pictòrica; mig rostre del Sant Josep està net.

Test de Cremonesi; es veu com el test es fa més efectiu a partir de la mescla nº13.



dimecres, 5 de març de 2014

QUI VA PAGAR LES CORONES DE SANT JOSEP I JESÚS INFANT?

Una vegada hem tengut les obres al nostre "taller" improvitzat hem començat a mirar detingudament l'escultura per a realitzar el que s'anomena: examen organolèptic. En aquest examen detallam l'estat de conservació de les peces, totes les degradacions i les seves causes per a poder establir un pla de intervenció. Això ja ho fem a l'hora de fer el pressupost, però de vegades se'ns poden escapar coses o no disposem del temps suficient, per això abans de començar convé realitzar-lo de dalt a baix una altra vegada. 

Durant aquest procés hem desmuntat les corones dels dos personatges per a inspeccionar-les per separat i hem trobat una altra sorpresa semblant a la primera inscripció que trobàrem en el desmuntatge. Aquesta vegada es tracta dels noms dels homes que pagaren aquestes corones escrits en català antic. No sabem si aquests elements són els originals, ja que no en tenim constància escrita. No obstant, aquestes corones podrien ser posteriors a la realització de la talla per dues raons. La primera és que els caps presenten varis forats a part dels que servien per insertar aquestes, és a dir, que ara aquests forats no tenen cap funció. La segona és que l'època de realització d'aquesta talla (principis del segle XVIII) el més comú era que les corones de les imatges fossin també de fusta policromada i daurada, igual que l'esculura; i no de metall com les que ens hem trobat. 

Aquí teniu unes imatges. Per cert, els noms dels donants apareixen en les dues corones i aquests foren: Antoni Servera, Jaume Serra i Jaume Servera. En el cas de la de Sant Josep apareixen a la part de davant i a la de Jesús a la part de darrera precedits de la frase: "es la corona de..."








DESMUNTATGE DE LES PINTURES


Les pintures estan clavades al retaule 
mitjançant gavarrots.

Desmuntant les pintures del retaule 
amb molta cura de no fer noves lesions 
a les teles.

Darrera aquesta pintura ha aparegut una inscripció amb un dibuix.

Inscripció i dibuix d'un angelet alat. Deduïm "Als 28 juriol de 1722" i 
suposam que feta pel mestre que va fer aquest retaule. 

dilluns, 24 de febrer de 2014

PRESENTACIÓ

Benvinguts al nostre bloc. 

Aquest projecte sorgeix de la iniciativa de la parròquia, la regidoria de patrimoni de l'Ajuntament i les dues restauradores que l'exerciran: Cecía Servera i Marga Massanet. Si voleu saber més de nosaltres feu click sobre els nostres noms en la secció de "qui som?".


A través d'aquesta eina volem posar en coneixement de tot aquell que estigui interessat d'alguna manera, el procés de conservació-restauració que es durà a terme. Pensam que com a patrimoni de tot el poble de Son Servera aquesta intervenció ha de ser difosa per a que la gent pugui conèixer el que forma part de la seva història i que ha estat durant tants anys amagat. 


Si feu click en el següent enllaç podreu consultar el projecte i saber de primera mà d'on sorgeix aquesta iniciativa i per què pensem que és important. Endavant!

PROJECTE CONSERVACIÓ-RESTAURACIÓ COMPLET

També vos convidam a contestar una sèrie de preguntes que hi ha a la part dreta d'aquest bloc. D'aquesta manera podrem saber una mica millor com enfrontar-nos a la continuació d'aquest projecte en un futur, que esperem que no sigui molt llunyà.